diumenge, 23 de febrer del 2014

Figueres- Garriguella- Figueres

Lloc: Figueres- Garriguella- Figueres
Distància: 40 km
Temps: 3hores
Wikiloc:



Ruta planera sense cap secret. De totes maneres, no sé si és perquè hem sortit una mica tard o què, però els primers 20 km fins a Garriguella els hem fet a una velocitat mitjana espectacular. Del km 22,5 al 24,5 hi ha un tros que cal baixar de la bici i caminar per un corriol força dret. De baixada podria estar bé, però de pujada no, és millor continuar per la carretera. Per acabar destacar del km 27 al 28 és un corriol que no havíem fet mai, bona part en baixada i molt ràpid.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Cistella- l'Estela- Lladó

Lloc: Cistella- l'Estela- Lladó
Distància: 21 km
Temps: 2h 15 min
IBP: 57 MTB
Altres: Una altra església romànica al sac.
Wikiloc:



Avui tocava pujar a l'Estela. És una d'aquelles rutes clàssiques pels beteteros de l'Alt Empordà i nosaltres no hi havíem pujat. Alguna vegada havíem arribat a l'Ambrí o a Mas Ballart però mai a l'ermita de Santa Maria de l'Estela.

La sortida l'hem feta des de Cistella. De seguida les rampes de pujada ens han despertat les cames i amb un moment hem arribat a la Mare de Déu de Vida. Passant per la Serra d'en Clotes hem seguit enfilant-nos per unes pistes molt enfangades fins a passar per l'Ambrí i travessar la riera de Vilargilar. A continuació una dura i tècnica pujada fins a mas Ballart.

La segona pujada important de la ruta començava aquí. 2 quilòmetres de rampes del 10%, plat petit i anar fent fins a plantar-nos a l'esplanada de l'ermita. Les vistes panoràmiques de la plana de l'Empordà i del Golf de Roses, amb el Montgrí de fons són molt destacables. Una vegada fetes les fotografies de rigor hem explorat el mas abandonat que hi ha al costat. Hi hem trobat una sorpresa i no ens hem pogut estar de fer unes fotos. Que friquis!

Havíem sortit de Figueres amb el dubte de la pluja i ha estat a dalt de l'Estela que el cel ha començat a venir negre i a ploure. Una pluja fina que no ens ha deixat fins a Lladó, després d'una baixada llarga i ràpida que ens ha deixat als peus del Manol. La sortida de Lladó cap a Cistella també es fa en baixada. Entre una cosa i l'altra hem quedat enfangats fins a les orelles. Abans d'arribar encara ens quedaven una última pujada destacada. Ruta de només 21 km, amb un índex IBP prou elevat i on ens ho hem passat d'allò més bé. Només cal veure les fotos.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Serra de l'Illa

Lloc: Serra de l'Illa. Vilanant
Distància: 28 km
Temps: 2h 45 min
Endomondo:



Ruta típica de diumenge al matí per la zona de Coquells i la Serra de l'Illa, amb la companyia d'en Carlos que feia molts dies que no venia. Com les dues darreres vegades que hi hem passat, avui també ens hem perdut. Fet que ha provocat un trekking improvisat. A part d'això, una mossegada a la sabata d'en Ricard, per part d'un gos i molt de fang. S'ha de dir que avui ens acompanyava en Jordi de Girona i com no podia ser d'una altra manera l'hem portat al Tubo.

dissabte, 1 de febrer del 2014

Portbou- Querroig

Lloc: Portbou- Querroig
Distància: 16 km
Temps: 5h
Altres: Ruta a peu
Wikiloc:




Aquest matí amb un grup de professors de l'escola i seguint les instruccions del sherpa Rafel ens hem endinsat per la zona de Portbou per tal de pujar al Querroig. L'inici de la ruta és duríssima amb unes pujades molt dretes només començar. Una vegada al Coll del Frare, cal seguir la pista que queda a mà dreta. És una pista ampla amb una lleugera pendent positiva.



Després de fer un corriol amb pendents del 46% ens hem plantat al Coll de les Llaceres, on ens hem aturat per esmorzar. A continuació ens esperava una de les parts més xules de la ruta, carenant per la frontera entre França i Catalunya. Les vistes del Puig-Neulós (avui nevat), la part francesa de les Alberes, el mar i l'Empordà han estat espectaculars. Una vegada al Pla de Ras hem decidit enfilar-nos fins al Querroig. El camí es converteix en un corriol molt pedregós i en algun punt de difícil accés però l'esforç té recompensa. El cim és un lloc especial i amb vistes del Golf de Roses, la plana de l'Empordà i la Catalunya Nord.





La baixada l'hem fet seguint les marques de Walter Benjamin. Un corriol molt empedrat, amb fortes pendents negatives que ens han deixat al peu del "pantano" de Portbou. És una camí sinuós i complicat. D'aquí al poble és una passejada per pista planera sense cap dificultat. La ruta l'hem acabat amb un bon dinar al Voramar.