Una vegada a Pontós vam fer la volta a la Torre de l'Àngel per pistes i corriols nous que van en paral.lel a la NII. Per tancar la volta vam baixar pel corriol que et deixa a Creixell. En resum, ruta clàssica feta a la inversa i amb algun camí nou. 27 km en dues hores i uns 400 metres de desnivell.
Avui diumenge la ruta ha estat una mica més llarga, uns 35 km. Hem anat cap a Navata i Cistella. Bona part dels primers quilòmetres són per pistes en molt bon estat i amb un desnivell poc destacat. Abans d'arribar a Cistella més d'un s'ha mullat els peus al creuar el Manol. De totes maneres cap problema perquè amb el vent que feia s'aixuguen de seguida :) (bé això deien).
La rampa divertida de la jornada comença sortint de Cistella fins a trobar la pista que porta a l'Illa. Ja l'hem més d'una vegada però tot i així es fa "durilla". La pista tampoc hi ajuda gens, és farcida de pedres i rocs. A partir del km 24 hi ha un corriol molt divertit pel mig del bosc. La llàstima és que es troba molt brut i en alguns casos les branques que hi ha a terra es transformen en petits punxons que es poden clavar a la roda o les cames. A continuació ens hem perdut seguint noves pistes obertes pels que talen els boscos. Cada sortida per aquesta zona és una aventura de navegació i orientació. Què hi farem!
Us deixo els dos tracks de les sortides que en Carlos ha penjat al wikiloc.
Avui diumenge la ruta ha estat una mica més llarga, uns 35 km. Hem anat cap a Navata i Cistella. Bona part dels primers quilòmetres són per pistes en molt bon estat i amb un desnivell poc destacat. Abans d'arribar a Cistella més d'un s'ha mullat els peus al creuar el Manol. De totes maneres cap problema perquè amb el vent que feia s'aixuguen de seguida :) (bé això deien).
La rampa divertida de la jornada comença sortint de Cistella fins a trobar la pista que porta a l'Illa. Ja l'hem més d'una vegada però tot i així es fa "durilla". La pista tampoc hi ajuda gens, és farcida de pedres i rocs. A partir del km 24 hi ha un corriol molt divertit pel mig del bosc. La llàstima és que es troba molt brut i en alguns casos les branques que hi ha a terra es transformen en petits punxons que es poden clavar a la roda o les cames. A continuació ens hem perdut seguint noves pistes obertes pels que talen els boscos. Cada sortida per aquesta zona és una aventura de navegació i orientació. Què hi farem!
Us deixo els dos tracks de les sortides que en Carlos ha penjat al wikiloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada