Dissabte va fer quinze dies, durant la sortida amb els futboleros, els vaig portar a un dels llocs que considero més bonics de casa nostra, la vall del Risec, molt a prop de Llers i Vilanant. Qui ens havia de dir que tot aquest paisatge a hores d'ara estaria ennegrit i ple de cendres.
Quan vaig començar ara farà un parell d'anys amb la btt, el meu objectiu era fer esport, i moure'm per tal de fer salut. De totes maneres de la cosa que li estic més agraït a la bicicleta, és la possibilitat que m'ha permès conèixer i trepitjar boscos, camins, corriols, rius i rierols... que són els verdaders protagonistes de la nostra terra.
La gent que aneu seguint el bloc, els companys de sortides beteteres, els meus amics i la meva família, m'heu sentit parlar moltes vegades de: les antenes, el purgatori, els boscos de Mas Nebot de Vilanant, el Manol, el castell dels moros, l'avió... tot això s'està cremant i em fa sentir molt trist. Només desitjo que amb el temps es recuperi el més aviat possible i ens permeti gaudir d'un entorn privilegiat.
Per acabar donar tot el meu suport als familiars de les tres víctimes mortals; els meus agraïments i la meva força a tota la gent que d'una manera o altra està lluitant contra el foc!
Jo fa ja més d'una setmana vaig anar amb el meu tiu a fer "El Camí Natural de la Muga" i sap molt greu pensar que bona part del paisatge que l'envolta s'ha cremat.
ResponEliminaArnau