Figueres- Vilanant- La Garriga

Lloc: Figueres- Vilanant- La Garriga
Distància: 26 km
Temps: 2h 30 min
IBP: 45 MTB
Altres:
Wikiloc:




Després d'unes quantes rutes de molta pujada i molta pista tenia ganes de fer corriols. Abans del foc de l'any passat una gran zona era la de la Garriga i Vilanant. Durant la setmana havia vist que el kaiserbtt havia penjat una ruta corriolera per la zona. Doncs dit i fet. Carrego la ruta al gps i a fer quilòmetres.

Surto de Figueres amb la idea d'arribar el més ràpid possible a Vilanant. Noto les cames carregades. La veritat és que entre la bici i el córrer porten un "tute" important. Un cop passat el Mas Tarascó recordo que hi ha un corriolet que et deixa al vell camp de futbol. Sempre l'havia fet a la inversa. És la primera vegada que l'he fet tot dalt de la bici.

Després de travessar la carretera que va a Cistella comença l'espectacle. Del quilòmetre 9 al 16 són tot corriols que s'enllacen uns amb els altres. Com que és zona cremada i talada és molt fàcil no seguir el camí. S'ha d'estar molt alerta. De totes maneres l'esforç val molt la pena. És un puja i baixa molt divertit i en alguns punts molt tècnic. Una vegada creuat el Rissec m'esperava un corriol molt planer que et porta cap a Llers i que ja havia fet altres vegades, però m'he trobat que havien obert una pista que anava en direcció a Vilanant per la vall del riu. L'he seguit uns metres fins que he vist que feia la volta. De totes maneres el track baixava uns 200 metres a prop d'allà i per més indicacions he trobat un corriol que s'hi aproximava. Doncs ja està cap allà. Amb la bici a coll puja i puja (quilòmetres 15-15,5). L'esforç val la pena. És un indret especial, 100% recomanable.

Un cop a dalt, m'he recuperat de l'esforç, he fet alguna foto i cap a Figueres. Això sí per seguir amb els corriols he baixat per l'empedrat (21,6 km) i el Tubo. En definitiva una ruta corriolera de les que m'agraden amb una dificultat tècnica alta en alguns trams.

Maçanet de Cabrenys- Les Salines- El Moixer- La Vajol

Lloc: Maçanet de Cabrenys- Les Salines- El Moixer- La Vajol
Distància: 35 km
Temps: 4h 30 min
 IBP: 100 MTB
Altres: Si no la millor, de les millors!
Wikiloc:




El dimecres de la setmana passada vam fer el cim del Puig Neulós i aquest dimecres hem fet el cim del pic més alt de la comarca, el Moixer amb els seus 1443 metres. Amb en Josep B. hem sortit de bon matí des de la piscina de Maçanet de Cabrenys. De bon començament ens hem trobat amb la pujada que no ens ha deixat fins al cim. A diferència del Puig Neulós la ruta és senzilla fins arribar a les Salines. És una bona pista i les pujades es mouen entre un 5 i un 9%. De totes maneres que ningú es pensi que és fàcil. Hi ha 12 quilòmetres i mig fins al Santuari de les Salines. Paciència i agafar el ritme. Nosaltres sense aturar-nos hi hem arribat amb 1 hora i 43 minuts.

Una vegada fetes les fotos de rigor, hem parlat amb un pastor que havia perdut les "ueies", terme empordanès per designar les ovelles i ens hem dirigit cap a les antenes del Moixer. Aquí la cosa canvia. Pista emporlanada (mal senyal!) i rampes duríssimes! Una mica més de 3 quilòmetres on el desnivell no baixa mai del 10% i puges més de 430 metres. És realment el tram dur de la ruta i m'atraveixo a dir del bloc. Cal estar en forma i tenir molta filosofia. No mirar les rampes, cap a terra i cop de pedal. En algun moment ens hem mogut a 4 km/h. Ara bé, el cim és un autèntic regal. Les imatges que hem vist són d'aquelles que et queden a la memoria. A una banda l'Empordà, amb el perfil perfecte del Cap de Creus, la Badia de Roses, el pantà de Boadella, el Bassegoda, i tota la comarca als nostres peus. Per l'altra banda el Vallespir i el Roselló.

Del cim ens hem dirigit cap al Castell de Cabrera i al Coll de Lli (conegut per ser el lloc on va passar Companys per anar a l'exili; veure la ruta de l'exili en aquest mateix bloc) per arribar a la Vajol. Les baixades són molt pronunciades i no val a badar. Tot i frenar tenim alguna punta de velocitat de més de 50 km/k. En algun tram la pista està molt descarnada i plena de pedres. Ens hem aturat al Castell de Cabrera per visitar-ne les restes i permetre que el braços descansessin una mica. En Josep B. m'ha volgut ensenyar una pista-corriol que s'inicia a la Mina d'en Negrín. Molt recomanable. De nivell tècnic elevat però que no s'acaba mai de baixar. El final de la ruta ha estat inesperat. Un cop a la carretera volíem seguir per un corriol que ens l'hem trobat de bardisses i hem hagut de recular. Això sí de propina m'he emportat una punxada. De totes maneres la ruta es val la punxada i les estones d'esforç, és ESPECTACULAR!

Figueres- Cabanelles- Navata

Lloc: Figueres- Cabanelles- Navata
Distància: 34 km
Temps: 2j 30 min
IBP: 35 MTB
Altres:
Wikiloc:


Després de la magnífica ruta de dimecres passat amb la pujada al Puig Neulós, avui la ruta és molt tranquila i amb molt poc desnivell. Això no vol dir que no valgui la pena. Bona part d'ella és per ombra ideal per dies d'estiu. Des de Mas Pau fins pràcticament Lladó es transcorre paral·lel al riu Manol, travessant-lo fins a quatre vegades, per tant també és refrescant! També m'agradaria destacar un nou corriol entre els quilòmetres 9 i 10.

A partir de la carretera de Lladó a Navata són pistes i camins nous que no hem explicat mai al bloc. L'ombra hi segueix present i pel camí trobem alguna font. Només destacar uns 500 metres de rampes pronunciades una vegada hem travessat la Riera de l'Alguema. Com es pot veure en el track es fa una volta en un camp d'oliveres. Buscàvem un camí que no hem trobat i que ens havia de portar cap a la zona de Canelles. Una vegada a Navata tot baixada cap a Figueres.

Imatge de la Mare de Déu del Mont amb Cabanelles a l'esquerra.

El Puig Neulós

Lloc: Cantallops- el Puig Neulós
Distància: 37 km
Temps: 4 h 30 min
IBP: 100 MTB
Altres:
Wikiloc:

Tot va començar ahir amb un missatge de whatsapp. En Carlos m'explica que està mig de vacances. Em proposa sortir en bici i fer una ruta de les llargues. Jo li proposo voltar per Vilarig, la segona per Sant Quirze de Colera i l'última per Requesens. La resposta d'en Carlos va ser: "em fa gràcia Requesens. Per què Puig Neulós seria massa, no?". Però què em dius? Fa molt de temps que tinc la pujada a aquest cim com a repte. Dit i fet. Quedem a 1/4 de vuit a Figueres per acostar-nos fins a Cantallops en cotxe.

De bon matí a Cantallops hi bufa una tramuntana de força considerable que ens fa dubtar. De totes maneres ja som allà, provem-ho! Els dos primer quilòmetres són molt durs. Entre la tramuntana i les rampes del 10 i el 12% no he tenim gens clar. Com que cap dels dos diu res, seguim pujant fins al dipòsit d'aigua, el coll de Medàs i el trencant de Requesens.

Arreserats del vent hem començat la llarga pujada fins al cim. 9 quilòmetres interminables. Durant els 3 primers les rampes de més del 10% de mitjana i les pedres ens han fet posar el peu a terra en més d'una vegada. De totes maneres ens ho hem pres de manera molt tranquila. L'objectiu era arribar al cim. No teníem pressa. Ens hem aturat a menjar alguna cosa i cap amunt.

El camí sense deixar de fer pujada es torna més ciclable. A la pista no hi ha tanta pedra. Travessem boscos d'alzines sureres, castanyers, alguna font i rierol per acabar enfilant-nos per sobre els 1000 metres per sobre el nivell del mar. Que poc a poc que puja l'alçada quan vas en bici! Una vegada els arbres ens deixen veure les antenes del Puig Neulós, creuem la tanca i ens plantem a la banda francesa. D'aquí al cim la pista es troba asfaltada però són quasi dos quilòmetres interminables! La tramuntana apreta de valent i fa fred. Ens trobem algun excursionista amb forro polar!

Quasi tres hores després d'haver començat l'aventura, hem arribat al pic del Puig Neulós. Quatre fotos de rigor i avall que fa baixada. Ens abriguem com podem. En Carlos amb un cartró i jo amb una bossa de plàstic (foto interessant, patrocina Fricash). 8 quilòmetres de baixada per asfalt i amb tramuntana de costat. Fins que no hem entrat al bosc, el vent ens fa anar d'un costat a l'altre. A Sant Martí de l'Albera ens aturem per segona vegada a menjar alguna cosa. Els següents quilòmetres són trencacames. Després de la llarga baixada es fa difícil tornar a agafar el ritme.

Ens apropem al Pla de l'Arca. Per aquesta zona ja hi hem passat. En Joan Cos ens hi va portar una vegada des del Portús. La ruta la teníem pensada tancar baixant per l'avió però hem vist una pista molt dreta que baixava cap Cantallops. És una pista oberta recentment que circula pel Coll de l'Auleda i la Serra de les Canals. Si a mi m'agrada descobrir nous camins a en Carlos encara més. Reculem i baixada duríssima i espectacular (falten adjectius per definir-la!). Paelles tancadíssimes, desnivells del 21% i en alguna corba fins i tot un peu fora dels pedals. Quanta adrenalina!!

En definitiva, ruta de nivell difícil en algun dels seus trams, paisatges que no et deixen indiferent i repte aconseguit, el Puig Neulós al sac.

Figueres Oest

Lloc: Figueres i la zona Oest de la ciutat
Distància: 55 km
Temps: 4 h 30 min
IBP: 70 MTB
Altres:
Wikiloc:




La ruta que he penjat és pràcticament tota per pista. Hi ha algun tram d'un dificultat tècnica accentuada però la resta es fa perfectament. De totes maneres anem a pams.

La sortida de Figueres la fem en direcció a Palau de Sabaldòria per tal de fer un petit corriol paral·lel al riu Manol que ens deixa a l'entrada de Santa LLogaia d'Alguema. Una vegada travessada la població i seguint el camí de Sant Jaume, arribem a Creixell. Sortint del poble ens trobem amb algunes rampes que et treuen la son. Ens dirigim a la Torre de l'Àngel. 100% recomanable la seva visita. Per nosaltres és un clàssic.

Per una baixada molt divertida arribem a Pontós i ens enfilem per una pista d'uns 2 quilòmetres fins arribar a la carretera que ens porta a un altre clàssic: la baixada cap a Sant Nicolau d'Ordis. Corriol i pista per sotabosc! S'agreeix l'ombra de tota aquesta zona.

La següent aturada és Sant Pere de Navata. Una església a les afores de la població. L'explicació es troba en l'anterior enllaç. Del petit altiplà de Navata, baixem fins a travessar el Manol. És una pista ampla que permet deixar-se portar per la velocitat. Tant bon punt travessem el Manol agafem un camí mig amagat i bastant brut que voreja el riu (si no es vol fer aquest tram es pot agafar la pista principal que es troba uns 100 metres més endavant). És un lloc solitari i bastant inhòspit. Degut a la vegetació i al poc pas de la gent la pista s'acaba tranformant en un corriol estret que finalitza amb una pujada curta però intensa al mig d'un camp segat. Cal atravessar-lo per anar a trobar la pista que ens deixarà al cap de poc a la plaça de Cistella. A Cistella hem fet un petit kit-kat (plàtans i aquarius), per cert, val la pena visita l'església de Santa Maria també d'estil romànic.

La segona meitat de la ruta transcorre per la zona de la Salut de Terrades, menys ombrívola i on la calor ja apreta. Ens dirigim cap a la Serra de l'Illa. Una zona que es va cremar amb els incendis de l'estiu passat. Per sort, per la part on circularem avui i que ens porta a Terrades no es va veure afectada. Tot i una primera baixada pronunciada el que ens espera és la pujada més dura i intensa de la jornada. Són 2 km on en algun punt se supera el 13%. Però al cim hi ha un premi. Un corriol estret i divertit que ens deixa als peus del mas de l'Illa.

Seguim per camins que travessen camps de cirerers, per algun corriol que ens obliga a fer uns 30 metres a peu i arribem a Terrades. Omplim el bidó d'aigua per pujar a la Salut de Terrades. Ho fem per un camí emboscat que ens torna a fer baixar de la bici però que ens deixa a mig camí de la carretera que puja al Santuari. Amb uns quants quilòmetres a les cames les últimes rampes es fan costerudes. Només cal veure la cara que tinc al cim.

Ja diuen que després d'una pujada ve una baixada. I quina baixada! La pista ens porta cap a les Escaules. Amb les pluges i el poc trànsit es troba molt trencada i en alguns punts entre la velocitat que agafes i l'estat del camí la fan realment perillosa. Alerta! La darrera vegada que vam fer aquesta baixada se'm va fer pesada a causa de l'esforç que requereix, però aquesta vegada hi hem hagut d'afegir els cinc sentits.

Una vegada arribats a les Escaules hem seguit la Muga fins a Pont de Molins i Hostalets de Llers. El millor d'aquest tram el travessar la Muga amb aigua fins al genoll (49.3 km). A continuació cap a Figueres. En resum, una ruta llarga i amb algun tram intens però molt interessant.

L'Armentera- Sant Mori

Lloc: l'Armentera- Sant Mori
Distància: 27 km
Temps: 3h
IBP: 40 MTB
Altres:
Wikiloc:



Ruta que circula pels boscos del triangle format per Ventalló, Saus i Sant Mori. Hem començat pedalant tranquilament i una vegada fets els primers quilòmetres d'enllaç i escalfament, en Jaume i en Lluís m'han ensenyat algun dels corriols secrets de la gent de l'Armentera. S'ha de dir que ens han costat de trobar però quan el GPS ha començat a funcionar no hi ha hagut qui ens aturés. El track l'he retocat per les anades i vingudes que han estat diverses, de totes maneres la ruta s'ho val.

M'ha recordat els millors trams de la zona corriolera de Coquells a Vilanant abans que es cremés. Tots són de molt bon fer, només al quilòmetre 10,5 hi ha uns metres tècnicament complicats. És un track que es pot allargar per moltes variants. Buscant per Wikiloc he vist que a la marxa de l'any passat de Vilaür hi circulaven. Us deixo l'enllaç amb el track. Una altra bona opció és enllaçar-lo amb el corriol de baixada de Sant Miquel de Fluvià. Seguirem treballant ;)